martes, 15 de junio de 2010

Zarautz 2010. Menos impresionante que el video de Vaquero, pero también nos divertimos!





Publicado por en

2 comentarios:

  1. BAKERET16 de junio de 2010, 15:57

    Quina planta Oscar pareises un profesional ,esta molt be pero ens podries comptar un poc la pelicula.

    ResponderEliminar
  2. Oscar17 de junio de 2010, 20:49

    La película de Zarautz, en linies generals va ocorrer de la següent manera, i parle un poc en nom de tots:
    -Jaume hipermotivat per a repartir canya als veteranos.
    - Abel amb l'espineta d'Elx, carrerón.
    - El maño,si haguereu vist com es va cascar dos ous fregits al desdejuni d'abans de la carrera!! Amb això t'ho dic tot!!
    - Fernando, que ja es el tercer de llarga distància d'enguany... Jo crec que se li deuen quedar curts i tot, jeje, perque va acabar volant a peu!
    -I jo, acollonat, i de molt mala ostia perque em vaig refredar i duia un parell de dies destemplat i un poc congestionat, però res que afectara el rendiment, encara que sí l'estat d'ànim. Em vaig gitar amb la idea de no eixir, perque el clima d'allí tampoc és de traca i estava molt desmotivat, però al final la inèrcia em va dur a l'eixida quasi sense adonar-me'n.

    La carrera:

    - Abel: carrerón. Where is the limit?
    - Jaume: eixida de cadena i caiguda lleu, però que sempre et desconcentra... Al final molt bona carrera.
    - El maño, patint, segons ell, però sobrat.
    - Fernando: espectacular carrera a peu, em va passar com una locomotora.
    - Jo, "sin prisa pero sin pausa", reservant molt tot el rato per por a petar, però com a conseqüència, disfrutant de l'ambient i l'animació increible de la gent. Cumplint el guió, es a dir, acabant sancer i amb ganes de repetir, de no ser pel refredat, que avuí encara trac mocs i m'ha fastidiat un poc l'experiència.

    Per parts:

    L'aigua: fresqueta però be, i moguda, però res de l'altre mon. Ens ho esperavem pitjor.

    La bici: no es tan dur com pensàvem, excepte la pujada a Aia, amb les seues rampes del 22% que son tota una experiència.

    La carrera a peu: prou fàcil i entretinguda, pel poble. Per a mi era com un homenatge, perque m'esperava un infern i vaig anar disfrutant l'ambient. És cert que la gent et porta.

    La jalamenta i la gent que ens va acollir: inmillorable.

    Menció especial a les i els acompanyants, falta vore si nosaltres tindríem la paciència i dedicació que ells ens manifesten a nosaltres!!

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)