Hola amics aerobics alàctics! com esteu?? veig que cadascú està açí entrenant per als seus objectius i cumplint-los,...enhorabona a tots! perquè si vos doneu compte cadascú sense dir res, se marca les seues metes i va superan-les i quan la supera se'n posa una altra.... Açí tenim a Ramón que ja n'ha fet d'unes quantes bones, tenim a Baqueret que es un finisher en totes les modalitats, Abel i Vicent Fabri que van arrasar en Sant Carles i tots els demés que a partir de una setmaneta començeu la vostra batalla...
En especial tenim al nostre pare del club, Jaume Soler, que per si algó no s'ha enterat el dia 25 de juny se'n va a Pontevedra al campeonat d'Europa de triatló ja que està classificat al conseguir la medalla de bronce en el passat campeonat d'Espanya.....
Tots tenim unes ganes inmenses de fer un dinar, un sopar, una quedada de bici, un berenar,... i tots pensem en entrenar i millorar..mmm...opine i crec que deuriem fer un sopar per a vore-mos tots (sense dones, novies i romansos que si nos no sou els mateixos, jejeje) i després anem al pub l'Antic a pedre la consciència, però veig un poc complicat no? JO SUGERISC FER UN SOPAR EN FESTES DE VILA-REAL,....DEIXEU LA OPINIÓ OK???
Després d'aquesta introducció, vos conte la meua experiència en el campeonat d'Espanya en Soria aquest disabte passat:
Per començar dir que vaig estar molt nerviós el dia de la carrera, ja que corriem a les 16h i vaig estar tot el matí fent visitres al tio Roca...
La eixida la vam fer amb els grups d'edat 20-24 i 25-29....
El recorregut a peu, no existia el planet, era pujada o baixada i al principi me va costar un poc engantxarme al ritme , però fixant-me en la gent que jo tenia referéncia vaig entrar en ells a boxes, en un temps de 38:07...
quan vaig pujar a la bicicleta la primera sensació va ser de que anava a fer un bon duatló i de seguida me vaig col·locar en un bon pelotó. Un circuit de 20km on pegavem dos voltes, un circuit de pujades de com a màxim un kilòmetre i baixades. En el primer repexo vaig vore que la gent fluixejava un poc i men vaig anar soles durant 5 km més o menys on vaig desistir ja que els duia a 300 metres i no podria anar més fort. Vam fer el primer pas per Soria per a donar la 2ª volta i açí va vindre el error que me va fer perdre el contacte amb el pelotó ja que dos duatletes que anaven davant de mi se van enganyar de direcció i no vaig tindré més remei que seguir-los per tal de no caure. És impresionant, i encara no m'ho crec, però en 20km no vaig tindré pilotes a agafar al pelotó. Vaig fer 20 km sols i això heu vaig pagar en el ultim 5000 on quan vaig tirar a correr de cames anava moltbé, pero tenia un dolor de ventre molt fort i no podia ni correr a 5 minuts el kilometre. Va ser una sensació de impotència de estar bé fisicament i la panxa no deixar-me, de vore al meu pare que va fer l'esforç de vindre en mi a Soria a animar-me i jo allí en mal de panxa, segurament per estar tota la setmana nerviós, de vore a gent coneguda que va estar animant-me durant la carrera i no entenia el que me passava...i sobretot per ami, que me trobava fort per a fer dels 10 primers del meu grup i que finalment vaig fer el 15º.... ara a la espera de que adjudiquen les plaçes per al mundial de grups d'edat que aquest any es en Gijón...a vore si hi ha sort i tinc plaça....
Foto del segon 5000....
