UNA ALTRA CRÓNICA DEL 10.000m

Arribem a les quatre al Grau, i aparquem pronte. En eixir del cotxe veiem que Chicho, Fermín i familia arriben ben equipats (Xixo amb una estètica impecable, gorra nova inclosa). Tots junts anem a pels dorsals, on havíem quedat amb Alex i Abel, i efectivament allí ens trobem i ho arrepleguem tot: dorsals, chips i revistes velles (com sempre). Des d'allí ràpidament anem a canviar-nos i escalfar un poc. Jo, com tenia pensat, amb camiseta interior tèrmica de mànega llarga. Tanmateix, només als 2 minuts d'escalfament ja comence a suar, cosa prou inèdita en mi, i es que la competició implica una activació inherent que no existeix als entrenaments. Així que pensat i fet, em lleve la tèrmica i li la endose a Fermín, que venia de recolçament logístic per patir una lleu lessió que esperem acabe en res.
Sense temps per a més es dóna l'eixida. Mónica, que s'havia quedat al final del grup, va anar remontant a gent a un ritme constant de 5'10 aproximadament. És la primera carrera que corria sola, i va tenir unes sensacions molt bones. Al final va acabar en 52' i amb moltes ganes de superar-se el dia 18 en Borriana. Per la meua part, no competia des d'octubre, i entrenant no controle el ritme per km sino les pulsacions, així que no sabia molt be què podia eixir. La idea era fer un test i aguantar a pulsacions altes el major temps possible. Al final vaig anar constant en tot moment, fent cada 5000m en 19'45'' aprox, i amb una mitja de 165ppm, i una màxima de 167ppm. Al final molt content tot i quedar l'últim del club. I es que sou tots uns màquines!!
Després de canviar-nos, i sense estirar gens, tot siga dit, vam anar a prendre un refresc o "calentet" (jejeje) a un garito a l'aire lliure d'allí davant, on Chicho ens va explicar les dificultats d'una vida emancipada, (instruccions de la llavadora incloses). Quanta raó!!!